Nascuda a la nació
de les falles i el saó,
ets Davinia la raó,
d'aquesta exaltació.
Així, al so de la dolçaina,
que és sàvia i sobirana,
Atenea com Minerva opina
que el teu ésser sana.
Doncs, hom no ha vist simpatia
tan sincera com divina,
hom no ha vist regina,
que pels seus tant orgull sentía.
Sota el sostre de l'alegria,
aquella que junt al teu somriure
fins a Afrodita claudicar faria,
ets tu la dolçor, ho jure.
Davinia, ens enlluernes
encara que no ho pretengues,
I, sinó pas, la teua bellesa ens guia
gairebé tot el sencer día.
Atès el teu encant,
de la teua companyia
ens plau gaudir tant!
Nogensmenys, Davinia:
Majestat i gàcia,
de blanc o de fallera,
l'anmia és, però, l'esséncia,
l'estima més sincera.