Lucía, dolça sobirana,
el mes notable pintor
tindria la ma insegura,
i el teu cos encisador.
Tu eres fulgida estrel.la
que per allá on passa brilla
de galtes ben rosadetes,
al.legre, graciosa i bonica.
Eres igual que les flors
de llavis vermells i fins
tens molt grans i verds els ulls
Graciosos i seductors.
Ta mirada es penetrant,
de neta neu es ton coll
suau i sedos ton cabell
rostre blanc i delicat.
En conjunt una figura
tan gentil i tan galana,
que tota tu representes
a la dona valenciana.