La teua mirada de cada dia
té una blanca prolongació
que endevina en cada pas
un caminar cap al demá.
Els teus ulls miren sense mirar,
les ninetes s'engrosen captives,
les parpelles tanquen il.lusions,
els llagrimalls esvaren emocions.
La teua gentil innocència es dolça
com dolços son els teus besets,
dolces les teues roges galtetes,
i dolç el teu semblant tranquil.
La festa fallera ha entrat en tu,
la il.lusió ompli de ple ta casa,
la felicitat es de tota la família
i de la teua comissió l'orgull.
Trencaràs barreres de festa,
seràs exemple de superació,
desfilaràs amb la suau música
que sonarà dins del teu cor.
I al final de tot, Mireia,
gaudiràs de tota la festa,
perquè tu, en si, festa eres
ja que dus sang de fallera.
Ta mare va ser d'esta falla,
la seua fallera major infantil,
i hui ho eres tu nineta suau,
bonica, delicada i subtil.
El Colmenar es la teua falla,
regnaràs entre la teua xicalla,
i amb la cremà del monument
anunciaràs primavera a la gent.
Miguel Á. Martínez Tortosa
(Escrit per son tio amb l'estima
de tota la seua família)